Una investigació en la que ha participat la Dra. Alexandra Pérez, de Sinapsi Neurologia, ajuda a entendre millor els mecanismes que provoquen el Parkinson Idiopàtic i podria contribuir a dissenyar tractaments més personalitzats i efectius per a cada persona

 

Els autors de l’article, titulat Mitochondrial complex I deficiency stratifies idiopathic Parkinson’s disease, han investigat les causes moleculars de la iPD, que és la forma més comuna de la malaltia de Parkinson. La iPD es caracteritza per la pèrdua de neurones que produeixen dopamina, un neurotransmissor important per al control del moviment, a una part del cervell anomenada substància negra. Aquesta pèrdua de neurones es deu a un procés de degeneració cel·lular que encara no s’ha aclarit del tot.

 

Els investigadors han analitzat mostres de teixit cerebral de persones amb iPD i han observat que hi ha diferències en el funcionament d’unes estructures cel·lulars anomenades mitocondris, que són les responsables de produir energia per a les cèl·lules. En concret, han mesurat l’activitat d’un component dels mitocondris anomenat complex respiratori I (CI), que és essencial per a la respiració cel·lular. Això els ha portat a descobrir que hi ha dos grups de pacients amb iPD segons el nivell d’activitat del CI: un grup amb una deficiència severa de CI (CI-PD) i un altre grup sense deficiència de CI (nCI-PD).

 

També s’ha observat que aquests dos grups no només es diferencien pel seu estat mitocondrial, sinó també per altres característiques moleculars i clíniques. Per exemple, el grup CI-PD té una menor expressió de certs gens relacionats amb el metabolisme cel·lular, una major presència de mutacions en l’ADN mitocondrial (ADNmt) i una major afectació de diferents regions cerebrals. A més, el grup CI-PD presenta uns símptomes més greus i variats de la malaltia, com ara problemes cognitius, depressius o gastrointestinals, mentre que el grup nCI-PD té uns símptomes més lleus i centrats en el tremolor.

 

L’estudi conclou que la iPD és una malaltia heterogènia, és a dir, que té diverses causes i manifestacions, i que es pot dividir en dos subtipus segons el nivell de deficiència del CI. Aquesta classificació ajuda a entendre millor els mecanismes que provoquen la malaltia i podria contribuir a dissenyar tractaments més personalitzats i efectius per a cada persona.

 

Podeu llegir l’article complet aquí